deltaedrica

deltaedrica és l’espurna amb què es va encendre tot, allò que creix del no-res i es dispara sense fre cap a l’infinit, és el principi i és l’evolució, la taula del bar on el projecte neix i comença a avançar, la incertesa i la foscor, l'existència en el desert. Però és, també, la il·lusió, la conducció a quatre mans per incògnits indrets, la tempesta i la clandestinitat, els sopars de feina, la cita virtual de les nits sabent que sempre hi ha algú a l’altre costat, les friccions, els acords i els desacords, el sacrifici, l’entrega, l’esforç. És la pressa i és el control. I és la resposta, la confiança, la participació, la secreta associació de companys estranys, les passes de ballarins desconeguts en un ball col·lectiu, a les fosques, amb la música sense volum, abans d’arrencar-se del tot l’antifaç. És la diversitat i la fusió, la sorpresa, l’expectació, allò que és inèdit i original. La màgia de la virginitat i la voracitat del desig. I també és la fugacitat, la caducitat, la certesa del final. deltaedrica és la creació en estat pur, sense contaminar, sense tòxics ni vanitats, la supuració, l’escriptura sagnant, amb les vergonyes i les sensacions, les meravelles i les imperfeccions.
Gaudiu, companys i companyes d’aquest minúscul tresor que teniu a les mans, perquè ara és però potser no tornarà a ser. deltaedrica és això.