El passat divendres dia 29 vam tenir la visita de l'escriptora Rosa Ribas al nostre club de lectura. Pocs dies abans es va fer la posada en común de la seva novel·la escrita a quatre mans "Don de lenguas" i hi havia moltes ganes de de parlar amb ella. Si les visites anteriors de la Sonia Martín, el Rafa Melero i el Carlos Zanón van ser molt enriquidores, amb la Rosa Ribas el nostre club es pot dir que ja s'ha fet gran, tot i comptar amb només 7 mesos de vida. Vam estar parlant dues hores (que podien haver estat més) en les que la sensació, igual que quan llegeixes una de les seves novel·les, va ser que la seva conversa anava guanyant amb interès i intensitat conforme avançava, i que no volies que s'acabés, com quan llegeixes una de les seves novel·les tampoc vols que arribi el final.
De la trobada jo em quedo amb la generositat de la Rosa en les seves respostes, amb tot el que vam aprendre, amb la participació activa dels/de les membres del club i amb la predisposició de la Rosa per tornar a venir l'any vinent. I amb l'anècdota de que a Alemanya hi ha un servei de la policía per assessorar escriptors. Què enrere estem.
Ah, i el sopar-tertúlia de desprès amb el Rafa a l'Avenç, fins que gairebé ens fan fora.
Segur que l'any vinent repetim.
